sabato 22 marzo 2008

BRUSAMARSO - Mariano Guzzonato

Quando l'inverno el sta par finire
e le giornate se slonga d'un fià,
se move 'rento 'na voja de fare,
che tanto fredo gave'a 'ndormensà.

Penso al tenpo, de tanti ani fà,
a fine febraro se ben ricordo,
la gente de alora de le contrà,
intorno al fogo, tuti d'acordo,

fase'a "brusamarso" i ghe diseva,
pal bon inissio de'a nova stajon;
brusar el fredo che 'ncora restava
con tanto de legna messa in mucion.

Ma pì de tuto i faseva filò,
coi veci a contar del tenpo passà
de schersi e storiele,a capelò,
via co'e falive de tante fiamà.

Bei, da 'na parte, tuti i toseti
scoltare i noni, coi oci sbarà;
dopo, da l'altra, i primi amoreti
con tusi e tose,a darse le ocià.

Pì tardi, forte partèa l'alegria,
s-ciochi al carburo, ma sì de che'e bote;
dei altri falò a far compagnia,
ciamarse a vosse in meso a la note.

La primavera stasèa par rivare
drento 'te 'l core de tuta la gente,
e 'na be'a roba i saveva insegnare,
sentirse fradei, que'o gera inportante.

Nessun commento: